dimecres, 28 d’octubre del 2009
Refranys
- Qui llengua té,
a Roma va
- Parlant,
la gent s'entén
- Qui s'espera,
es desespera
- Tal faras,
tal trobaras
- Sense menjar,
no es pot viure
- Qui presum,
té el cap ple de fum
- Geni i figura,
fins a la sepultura
- Qui menha sopes,
se les pensa totes
- Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té el seny gaire aixent
- Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura
- Març ventós i abril plujós,
tornen l'home rabiós
- Qui no s'arrisca,
no pisca
- Qui t'entengui,
que et compri
- Qui vol presumir,
ha de petir
- No hi ha any,
sense refrany
Tot seguit hem fet les nostres pròpies creacions:
- Qui vol presumir,
se les pensa totes
- Qui s'espera,
no pisca
- Geni i figura,
tornen l'home rabiós
- Dins del pot petit,
no es pot viure
- Parlant,
sense refrany
- Qui canta a la taula i es pixa al llit,
té el cap ple de fum
- Qui t'entengui,
té el cap ple de fum
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Misteri
Aquest fragment, és la meva aportació a la web de "misteri" (http://misteri.wikispaces.com/)
dijous, 22 d’octubre del 2009
POESIES AMB SUC

Aquesta poesia, la vam recitar l'Anna Iniesta i jo a classe de Comunicació oral, escrita i digital .
Les dues ens haviem après la mateixa poesia així que vam decidir sortir juntes a recitar.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Opinió sobre el projecte "Escola 2.0"
Després de fer el treball de la blogosfera, a partir de l'article de Jordi Adell( http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2009/09/06/la-escuela-20-en-cataluna-%C2%BFy-la-didactica/ ), exposo l'opinió de cinc noies alumnes de primer curs de magisteri infantil.
1. Tot i que els mestres hagin de fer cursets creiem que no estan lo suficientment preparats ara mateix per impartir classes amb aquesta tecnologia tant nova i amb una metodologia tant diferent a la dels darrers anys.
2. La substitució d’un llibre o enciclopèdia per una recerca a la viquipèdia o al google, reconeixem que ens facilita la feina però que a la vegada perdem valors tradicionals. Aquests valors si als infants des de petits no se’ls implanten creixen amb un desconeixement al complert dels valors fonamentals que la informàtica i les noves tecnologies no poden aportar.
3. La relació alumne - professor passa a un segon pla, la relació és més freda ja que l’alumne durant les hores de classe resoldrà la majoria de problemes i dubtes mitjançant la recerca per Internet sense cap contacte directe amb el mestre.
4. I si l’ordinador s’espatlla, qui es fa responsable? L’escola? Els pares? El govern central? No s’ha tingut en compte que econòmicament no tothom es pot permetre segons quines coses.
5. La cal·ligrafia deixa de ser important? Després de molts anys d’insistència amb el tema, ens nens passaran a teclejar en comptes d’escriure amb un bolígraf o un llapis? A més a més, ortogràficament no s’aprèn el mateix. Amb un bolígraf , aprens de les faltes que tu fas, ja que hi ha alguna persona que te les corregeix i t’explica el perquè d’aquell error i com corregir-lo, mentre que si tu escrius al Word, ell mateix et corregeix les faltes sense donar-te cap explicació del perquè aquella paraula està incorrectament escrita.
6, Per no deixar de banda el tema de la vista; tantes hores davant d’aquell aparell son bones per als nens? S’ha demanat opinió als pares i alumnes dels centres on s’ha establert aquesta iniciativa? Són ells els principals protagonistes i les opinions estan totalment en desacord amb el nou projecte.
Per tant, creiem que el millor seria fer primer una innovació pedagògica per més endavant continuar amb la tecnològica.
Estem d’acord amb el progrés tecnològic que ja fa anys que va cada vegada millor, però no amb l’abús d’aquestes tecnologies i menys a segons quins grups d’edat.
Treball blocosfera. El projecte escola 2.0
A partir del bloc del Jordi Adell,( http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2009/09/06/la-escuela-20-en-cataluna-%C2%BFy-la-didactica/) hem decidit ampliar la seva informació amb un vídeo, enquestes realitzades a pares i mares i diferents articles. Personalment, us presento aquest article, publicat per Javier Palazón, el 4 d'Octubre de 2009, que tracta sobre el model educatiu basat en la utilització de les noves tecnologíes a les escoles, les seves qualitats i els seus defectes.

La clase se sube a lo digital
JAVIER PALAZÓN 04/10/2009
Ordenadores en lugar de libretas y pizarras interactivas donde antes había tiza. Un modelo educativo basado en la utilización de las nuevas tecnologías da los primeros pasos en las aulas españolas. Más que una revolución, una necesidad.
Sería injusto pensar que en España no se ha hecho nada respecto a la tecnología aplicada a la educación. La penetración de las Tecnologías de la Información y el Conocimiento (TIC) en los colegios empieza a ser una realidad: alumnos que estudian con un Tablet PC o un miniportátil, profesores que imparten sus clases a través de una PDI, el uso de Internet para buscar información… Desde el Ministerio de Educación afirman que nos encontramos ante toda una revolución: “Si el primer hito fue la educación gratuita y obligatoria hasta los 16 años, ahora estamos ante el otro gran hito destinado a transformar la enseñanza en España: la introducción de las nuevas tecnologías dentro del aula, que significa que hay que empezar a enseñar de otra manera y, por tanto, a aprender de otra manera”, dice Eva Almunia, secretaria de Estado de Educación y Formación Profesional.
El programa Escuela 2.0 contempla la entrega de ordenadores portátiles a los alumnos de centros públicos y concertados desde 5º de primaria hasta 4º de ESO. Se empezó en septiembre con los de 5º de primaria en algunos centros piloto, y se generalizará a lo largo del curso. Además de la progresiva dotación de otras herramientas como pizarras digitales, proyectores o la infraestructura necesaria para acceder a Internet en las aulas. “Los alumnos aprenderán a manejar un ordenador, a escribir en una pizarra electrónica y a navegar por Internet. No todo lo que está en la Red vale la pena, pero sí ofrece muchas cosas que son muy interesantes para su aprendizaje”, apunta Almunia. El programa está financiado a medias entre el Gobierno y las comunidades autónomas. Algunas llevan tiempo invirtiendo en tecnología, como Extremadura o el País Vasco. Otras han empezado después.
Todo parece indicar que la escuela 2.0 está destinada a convertirse en un revulsivo. Sin embargo, junto al apoyo de las instituciones, hay dos elementos imprescindibles para su éxito: la implicación del profesorado y el desarrollo de contenidos digitales específicos para los soportes que sustituirán o complementarán al tradicional libro de texto. “El profesor es la clave de todo”, subraya Sandrine Roux, responsable de desarrollo de negocio del fabricante de pizarras Mimio. Por un lado, porque su mayor o menor entusiasmo y predisposición es vital para que los alumnos conozcan las bondades de emplear un portátil o recibir sus materias a través de una PDI. Por otro, por la necesaria formación que debe recibir para que pueda dar el salto en la utilización de las TIC. “Si los que tienen que guiar hacia la escuela 2.0 no disfrutan de una formación adecuada, esto no va a funcionar jamás”, enfatiza José Manuel García, profesor y coordinador TIC del colegio
“En el siglo XXI, el profesor no puede tener los mismos roles que uno del siglo XVIII, como está sucediendo todavía en muchos colegios”, asegura García. Roux rompe una lanza a favor de los docentes: “Se encuentran perdidos porque la oferta tecnológica es muy grande y desean evaluar todos los productos, pero también demandan un asesoramiento muy fuerte, y no sólo a nivel tecnológico, sino sobre cómo adaptar las TIC a sus necesidades pedagógicas con el objetivo de involucrar a los alumnos”.
Pero no sólo de portátiles vive la escuela 2.0. Si hay un dispositivo considerado referencia imprescindible para explicar el nuevo modelo de educación, es la pizarra digital interactiva. “Un instrumento capaz de ofrecer cualquier información que le pidamos al tiempo que permite que los alumnos muestren lo que han hecho y lo compartan con el resto. Ya no sólo corrige el profesor, sino toda la clase, al ser un elemento mucho más ágil que la pizarra tradicional. El conocimiento es, por tanto, compartido”, afirma Marqués.
¿Mejoran los resultados?
Ésta es una de las preguntas que ha suscitado la utilización de las TIC en la comunidad educativa. Según la Fundación Telefónica, el 57,3% de los profesores cree que mejoran la calidad del aprendizaje, frente al 6,9% que se muestra en desacuerdo. Además, el 30,3% opina que quienes las utilizan mejoran sus resultados escolares. Asociaciones de padres y sindicatos subrayan la importancia de formar al profesorado y luchar contra otros problemas como el abandono escolar. “Seguimos con un 30% de fracaso escolar al final de la enseñanza obligatoria. Sin las TIC ya hemos hecho todo lo que se nos ha ocurrido en las aulas. Así que ¿por qué no intentarlo?”, se pregunta Pere Marqués.
Enllaços on trobare més informació:
http://ainars91.blogspot.com/
http://annainiesta.blogspot.com/
http://andrearo1k.blogspot.com/
http://iria272.blogspot.com/
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Ser mestre d'amor, JOAN SALVAT-PAPASSEIT
dissabte, 17 d’octubre del 2009
La cançó de l'amistat
Si la margarida
fos molt eixerida
seria molt amiga
de la formiga
si l’escarabat
fos un cap pelat
seria molt amic
d’un mosquit
Si tots fóssim amics
seria divertit
podríem fer un gran crit (aaaaaaaaaaa!)
a l’hora de partir.
Si un elefant
no fos tan gran
seria un bon company
del cigne de l’estany.
Si una viola
mengés tota sola
seria l’enveja
de tota l’escola.
Si tots fóssim amics
seria divertit
podríem fer un gran crit (aaaaaaaaaaa!)
a l’hora de partir.
divendres, 16 d’octubre del 2009
CANÇÓ DE SALTAR A CORDA
ho fa sense avisar,
dijous, 15 d’octubre del 2009
GIMP
IMATGE AMB MENOR NOMBRE DE PÍXELS
L'eina que em permetrà reduir el nombre de píxels la trobarem a "imagen" i a l'opció "escalar la imagen". Seguidament ens apareixerà una finestre des de la qual podrem modificar el nombre de píxels de la imatge i ens oferirà altres opcions.
IMATGE SENSE ALGÚN ELEMENT
L'últim exercici consisteix en treure algún element de la imatge original.
He decidit treure el símbol d'interrogació que podíem trobar a la part dreta de la fotografía. Per fer-ho, primer he seleccionat l'element. Seguidament, per aconseguir els colors de la fotografia, he utilitzat l'eina "recoge-color" i finalment he utilitzat el pinzell per pintar l'element que volia treure.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Les tres velletes
dissabte, 10 d’octubre del 2009
El mundo dice "Sí" por la infancia
El mundo dice "Sí" por la infancia
El apoyo a las actividades para promover los derechos de la infancia resuena en todas partes. En solamente un año, desde abril de 2001 hasta mayo de 2002, alrededor de 95 millones de personas en más de 190 países comprometieron su apoyo a la campaña "Decir sí por los niños y las niñas", y apoyaron 10 imperativos para la niñez: poner a los niños siempre primero; erradicar la pobreza: invertir en la infancia; no permitir que ningún niño quede postergado; cuidar de todos los niños; educar a todos los niños; proteger a los niños de la violencia y la explotación; proteger a los niños de la guerra; luchar contra el VIH/SIDA; escuchar a los niños y asegurar su participación; proteger a la Tierra para los niños. El ex presidente de Sudáfrica Nelson Mandela, un reconocido activista humanitario, presentó en mayo de 2002 los compromisos recopilados ante la Sesión Especial de la Asamblea General de las Naciones Unidas en favor de la Infancia.
La campaña Decir Sí por los niños y las niñas fue promovida por el Movimiento Mundial en favor de la Infancia. Según el Libro de récords mundiales Guinness, fue la mayor petición de apoyo jamás realizada en todo el mundo.
Extret de: http://www.unicef.org/spanish/why/why_sayyes.html
dijous, 8 d’octubre del 2009
Apunts de classe. Els Wikis i la Viquipèdia
Els WIKIS són pàgines web que serveixen per intercanviar informació, dissenyades per un treball col·laboratiu. Qualsevol usuari pot editar-les, és a dir, els usuaris són editors, redactors.
- Els Wikis i els seus valors pedagògics:
1. Són democràtics: permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web.
2. Incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització.
3. La tecnologia Wiki promou l'escriptura: el format hipertext simplificat dels wikis permet concentrar-se en el contingut textual, és a dir en el procés d'escriure.
4. Faciliten l'autoria distribuïda de documents públics.
5. Amplifiquen la interacció: amb ells es recuperen alguns dels trets del llenguatge oral i escrit.
6. Promouen la negociació i eduquen en el debat obert.
7. Faciliten l'edició col·laborativa i oberta.
8. Generen patrimoni cultural col·lectiu durable.
9. Promouen el voluntariat.
10. Fomenten l'ètica de la participació positiva a les comunitats wiki.
La VIQUIPÈDIA és un lloc web que conté una enciclopèdia col·lectiva ja que tothom pot aportar informació, és a dir, els seus contingut han estat redactats per usuaris d'arreu del món. Els articles publicats poden ser editats o reescrits per qualsevols altre persona però tenint en conte que a l'hora d'escriure s'ha de fer de forma consensuada, per això la viquipèdia conté un manual: El llibre d'estil. En ell hi trobem les normes que hem de seguir si volem redactar qualsevol document.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
REVISTA EDUCATIVA: Guix d'Infantil

Guix d'Infantil: [Barcelona] (2009), núm. 49
TOMÉ, AMPARO. "Stop a l'statu quo sexista escolar" Guix d'Infantil (2009), núm. 49, p. 35-39
Llengua en què es publica
Català
Contingut i seccions de la revista
La revista es classifica en diferents apartats, en ella podem trobar-hi articles, intercanvi d'experiències, reflexions, idees i opinions, una secció informativa i una secció d'humor. Hi participen mestres, psicòlegs, pares i mares, la qual cosa ens permet veure diferents punts de vista sobre diversos temes.
Interès pel seminari
La revista escollida pel seminari tracta notícies d'actualitat, el dia a dia a les escoles sobre l'educació de 0 a 6 anys. L'article proposat creiem que es molt interessant pel seminari ja que actualment les condicions per educar de forma sexista són presents a les escoles.
Resum
Aquest article tracte principalment sobre la possibilitat d'educar igual els nens i les nenes. Actualment les condicions per educar de forma sexista són presents en escoles bressol i d'educació infantil. "A qui interessa que els infants continuïn aprenent que els nens són més forts, valents i agressius que les nenes?" "Per què continuem atribuint la bellesa, la neteja i l'ordre a la feminitat?" Per respondre aquestes preguntes i moltes d'altres que trobem al llarg de l'article, l'autor proposa cinc passos per posar fi a aqesta situació incloent diferents exemples:
1. Definició dels objectius principals, és a dir, fomentar la igualtat entre homes i dones.
2. Anàlisi i observació de la realitat, investigar a fons l'estructura de gènere de l'educació infantil.
3. Recerca de causes i planificació d'accions detallades d'igualtat de gènere. Un eixamplament de les oportunitats entre nens i nenes per desenvolupar-se i actuar.
4. Execució, desenvolupar i posar en pràctica els objectius plantejats anteriorment.
5. Avaluar els objectius d'igualtat de gènere per comprovar si s'han aconseguit els resultats esperats.
A partir d'aquests procés podem veure la funció social de l'educació i els mètodes que poden utilitzar els mestres per millorar.
dissabte, 3 d’octubre del 2009
Apunts de classe. Els blocs
- És una eina que permet que qualsevol pugui ser reporter i editor sense cap cost, donant a gent com nosaltres el poder dels mitjans de comunicació.
- A través dels blocs podem fer relacions amb els lectors. D'aquesta forma crerem una comunitat blogger, on podrem compartir interessos, crear debats, intercanviar i recomenar,etc. Existeix doncs, una interacció externa amb els visitants a través dels comentaris.
- Els blocs a les escoles faciliten la comunicació ja que permeten compartir informació amb els pares dels alumnes i amb els altres professors.