dimecres, 28 d’octubre del 2009

Refranys

A classe de Comunicació oral, escrita i digital avui hem parlat dels refranys:

- Qui llengua té,
a Roma va

- Parlant,
la gent s'entén

- Qui s'espera,
es desespera

- Tal faras,
tal trobaras

- Sense menjar,
no es pot viure

- Qui presum,
té el cap ple de fum

- Geni i figura,
fins a la sepultura

- Qui menha sopes,
se les pensa totes

- Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té el seny gaire aixent

- Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura

- Març ventós i abril plujós,
tornen l'home rabiós

- Qui no s'arrisca,
no pisca

- Qui t'entengui,
que et compri

- Qui vol presumir,
ha de petir

- No hi ha any,
sense refrany

Tot seguit hem fet les nostres pròpies creacions:


- Qui vol presumir,
se les pensa totes

- Qui s'espera,
no pisca

- Geni i figura,
tornen l'home rabiós

- Dins del pot petit,
no es pot viure

- Parlant,
sense refrany

- Qui canta a la taula i es pixa al llit,
té el cap ple de fum

- Qui t'entengui,
té el cap ple de fum

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Misteri

"Després de trucar-lo vàries vegades i veure que no obtenia resposta, vaig decidir anar fins a casa seva. Efectivament, el Manel era a casa i no estava sol. El gos negre l'acompanyaba. Em va explicar que després d'haver-lo seguir uns quants dies, no va tenir més remei que adoptar-lo, i que pel que havia estat observant, no era un gos normal. Els dos amics van estar gran part de la tarda parlant i definitivament van decidir que, després de resoldre la història de l'adopció d'en Sergi, anirien a la masia amb el gos ja que creiem que els podria ajudar. "

Aquest fragment, és la meva aportació a la web de "misteri" (http://misteri.wikispaces.com/)

dijous, 22 d’octubre del 2009

POESIES AMB SUC

Comptalla

Punt dolç,
sucre en pols,
dos, tres,
vint-i-tres,
vint-i-tres ferreters
mengen dolços pels carrers,
pels carrers de massapà,
amb magranes a la mà.
Amb aquesta mala cara
t'ha tocat parar!


Helena Vidal



Aquesta poesia, la vam recitar l'Anna Iniesta i jo a classe de Comunicació oral, escrita i digital .
Les dues ens haviem après la mateixa poesia així que vam decidir sortir juntes a recitar.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Opinió sobre el projecte "Escola 2.0"

Després de fer el treball de la blogosfera, a partir de l'article de Jordi Adell( http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2009/09/06/la-escuela-20-en-cataluna-%C2%BFy-la-didactica/ ), exposo l'opinió de cinc noies alumnes de primer curs de magisteri infantil.


1. Tot i que els mestres hagin de fer cursets creiem que no estan lo suficientment preparats ara mateix per impartir classes amb aquesta tecnologia tant nova i amb una metodologia tant diferent a la dels darrers anys.

2. La substitució d’un llibre o enciclopèdia per una recerca a la viquipèdia o al google, reconeixem que ens facilita la feina però que a la vegada perdem valors tradicionals. Aquests valors si als infants des de petits no se’ls implanten creixen amb un desconeixement al complert dels valors fonamentals que la informàtica i les noves tecnologies no poden aportar.

3. La relació alumne - professor passa a un segon pla, la relació és més freda ja que l’alumne durant les hores de classe resoldrà la majoria de problemes i dubtes mitjançant la recerca per Internet sense cap contacte directe amb el mestre.

4. I si l’ordinador s’espatlla, qui es fa responsable? L’escola? Els pares? El govern central? No s’ha tingut en compte que econòmicament no tothom es pot permetre segons quines coses.

5. La cal·ligrafia deixa de ser important? Després de molts anys d’insistència amb el tema, ens nens passaran a teclejar en comptes d’escriure amb un bolígraf o un llapis? A més a més, ortogràficament no s’aprèn el mateix. Amb un bolígraf , aprens de les faltes que tu fas, ja que hi ha alguna persona que te les corregeix i t’explica el perquè d’aquell error i com corregir-lo, mentre que si tu escrius al Word, ell mateix et corregeix les faltes sense donar-te cap explicació del perquè aquella paraula està incorrectament escrita.

6, Per no deixar de banda el tema de la vista; tantes hores davant d’aquell aparell son bones per als nens? S’ha demanat opinió als pares i alumnes dels centres on s’ha establert aquesta iniciativa? Són ells els principals protagonistes i les opinions estan totalment en desacord amb el nou projecte.

Per tant, creiem que el millor seria fer primer una innovació pedagògica per més endavant continuar amb la tecnològica.
Estem d’acord amb el progrés tecnològic que ja fa anys que va cada vegada millor, però no amb l’abús d’aquestes tecnologies i menys a segons quins grups d’edat.

Treball blocosfera. El projecte escola 2.0

El tema triat per aquest treball ha estat l'implantació de les noves teconologies a les escoles, és a dir, el projecte "Escola 2.0".


A partir del bloc del Jordi Adell,( http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2009/09/06/la-escuela-20-en-cataluna-%C2%BFy-la-didactica/) hem decidit ampliar la seva informació amb un vídeo, enquestes realitzades a pares i mares i diferents articles. Personalment, us presento aquest article, publicat per Javier Palazón, el 4 d'Octubre de 2009, que tracta sobre el model educatiu basat en la utilització de les noves tecnologíes a les escoles, les seves qualitats i els seus defectes.



REPORTAJE: TECNOLOGÍA
La clase se sube a lo digital




JAVIER PALAZÓN 04/10/2009



Ordenadores en lugar de libretas y pizarras interactivas donde antes había tiza. Un modelo educativo basado en la utilización de las nuevas tecnologías da los primeros pasos en las aulas españolas. Más que una revolución, una necesidad.

Sería injusto pensar que en España no se ha hecho nada respecto a la tecnología aplicada a la educación. La penetración de las Tecnologías de la Información y el Conocimiento (TIC) en los colegios empieza a ser una realidad: alumnos que estudian con un Tablet PC o un miniportátil, profesores que imparten sus clases a través de una PDI, el uso de Internet para buscar información… Desde el Ministerio de Educación afirman que nos encontramos ante toda una revolución: “Si el primer hito fue la educación gratuita y obligatoria hasta los 16 años, ahora estamos ante el otro gran hito destinado a transformar la enseñanza en España: la introducción de las nuevas tecnologías dentro del aula, que significa que hay que empezar a enseñar de otra manera y, por tanto, a aprender de otra manera”, dice Eva Almunia, secretaria de Estado de Educación y Formación Profesional.
Más que una revolución, otros prefieren considerarlo una necesidad capital: “¿Por qué hay que utilizar las TIC en las aulas? Porque en una sociedad en la que la tecnología está en todas partes, los alumnos deben adquirir sus propios conocimientos digitales, y esto es como montar en bicicleta: o tienes bicicleta o nunca aprendes”, explica Pere Marqués, profesor del Departamento de Pedagogía Aplicada de la Facultad de Ciencias de la Educación de la Universidad Autónoma de Barcelona.

El programa Escuela 2.0 contempla la entrega de ordenadores portátiles a los alumnos de centros públicos y concertados desde 5º de primaria hasta 4º de ESO. Se empezó en septiembre con los de 5º de primaria en algunos centros piloto, y se generalizará a lo largo del curso. Además de la progresiva dotación de otras herramientas como pizarras digitales, proyectores o la infraestructura necesaria para acceder a Internet en las aulas. “Los alumnos aprenderán a manejar un ordenador, a escribir en una pizarra electrónica y a navegar por Internet. No todo lo que está en la Red vale la pena, pero sí ofrece muchas cosas que son muy interesantes para su aprendizaje”, apunta Almunia. El programa está financiado a medias entre el Gobierno y las comunidades autónomas. Algunas llevan tiempo invirtiendo en tecnología, como Extremadura o el País Vasco. Otras han empezado después.

Todo parece indicar que la escuela 2.0 está destinada a convertirse en un revulsivo. Sin embargo, junto al apoyo de las instituciones, hay dos elementos imprescindibles para su éxito: la implicación del profesorado y el desarrollo de contenidos digitales específicos para los soportes que sustituirán o complementarán al tradicional libro de texto. “El profesor es la clave de todo”, subraya Sandrine Roux, responsable de desarrollo de negocio del fabricante de pizarras Mimio. Por un lado, porque su mayor o menor entusiasmo y predisposición es vital para que los alumnos conozcan las bondades de emplear un portátil o recibir sus materias a través de una PDI. Por otro, por la necesaria formación que debe recibir para que pueda dar el salto en la utilización de las TIC. “Si los que tienen que guiar hacia la escuela 2.0 no disfrutan de una formación adecuada, esto no va a funcionar jamás”, enfatiza José Manuel García, profesor y coordinador TIC del colegio
Montserrat-Fuhem.

“En el siglo XXI, el profesor no puede tener los mismos roles que uno del siglo XVIII, como está sucediendo todavía en muchos colegios”, asegura García. Roux rompe una lanza a favor de los docentes: “Se encuentran perdidos porque la oferta tecnológica es muy grande y desean evaluar todos los productos, pero también demandan un asesoramiento muy fuerte, y no sólo a nivel tecnológico, sino sobre cómo adaptar las TIC a sus necesidades pedagógicas con el objetivo de involucrar a los alumnos”.

Pero no sólo de portátiles vive la escuela 2.0. Si hay un dispositivo considerado referencia imprescindible para explicar el nuevo modelo de educación, es la pizarra digital interactiva. “Un instrumento capaz de ofrecer cualquier información que le pidamos al tiempo que permite que los alumnos muestren lo que han hecho y lo compartan con el resto. Ya no sólo corrige el profesor, sino toda la clase, al ser un elemento mucho más ágil que la pizarra tradicional. El conocimiento es, por tanto, compartido”, afirma Marqués.


Un estudio del Instituto de Técnicas Educativas de la Confederación Española de Centros de Enseñanza (CECE, patronal de centros privados) del mes de marzo señalaba que el 27% de sus centros ya dispone de al menos una PDI destinada a sustituir a la pizarra de tiza, que representa el mayor símbolo del modelo de enseñanza tradicional. Pero ¿qué es una pizarra digital? ¿Cómo funciona? Y la pregunta clave: ¿por qué es tan importante? “Básicamente, es una prolongación del PC, pero llevada a la superficie de la pizarra, de forma que lo que vemos en el monitor aparece ahora en grande gracias a un proyector”, explica Stephen B. England, director de StudyPLAN, compañía especializada en equipamiento digital para la educación y distribuidor de la pizarra digital eBeam.


Con una PDI es posible navegar por Internet delante de los alumnos para mostrar todo tipo de recursos educativos online, así como interactuar con contenidos desarrollados específicamente para la pizarra y que suelen estar dotados de componentes multimedia. Así, para explicar los diferentes elementos de un templo griego en una clase de historia del arte, el profesor puede buscar en Internet una imagen, congelarla y, sobre ella, escribir con el dedo o con un lápiz electrónico el nombre de sus diferentes componentes utilizando los colores y los grosores que desee. Una vez finalizada la clase guarda el resultado en un archivo para continuar al día siguiente o, incluso, enviarlo por correo electrónico a aquellos alumnos que no hayan podido asistir. Las posibilidades son infinitas.


“Gracias a sus opciones de captar y proyectar información, aporta mayor dinamismo e interés en el proceso de aprendizaje, al tiempo que ofrece una gran libertad en la preparación y adaptación de contenidos”, apunta Roux. El empleo de la tecnología motiva a los alumnos. Un estudio de la Universidad Autónoma de Barcelona, realizado a 374 profesores de 51 centros, concluye que el uso de pizarras digitales aumenta el tiempo de atención de los niños y su entusiasmo cuando se utilizan como apoyo a las explicaciones, para hacer búsquedas en Internet o corregir ejercicios.


¿Mejoran los resultados?
Ésta es una de las preguntas que ha suscitado la utilización de las TIC en la comunidad educativa. Según la Fundación Telefónica, el 57,3% de los profesores cree que mejoran la calidad del aprendizaje, frente al 6,9% que se muestra en desacuerdo. Además, el 30,3% opina que quienes las utilizan mejoran sus resultados escolares. Asociaciones de padres y sindicatos subrayan la importancia de formar al profesorado y luchar contra otros problemas como el abandono escolar. “Seguimos con un 30% de fracaso escolar al final de la enseñanza obligatoria. Sin las TIC ya hemos hecho todo lo que se nos ha ocurrido en las aulas. Así que ¿por qué no intentarlo?”, se pregunta Pere Marqués.


Enllaços on trobare més informació:
http://ainars91.blogspot.com/

http://annainiesta.blogspot.com/

http://andrearo1k.blogspot.com/

http://iria272.blogspot.com/

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Ser mestre d'amor, JOAN SALVAT-PAPASSEIT

L'altre dia, vàrem treballar a classe un poema de Joan Salvat-Papasseit. M'agradaria compartir el següent poema, del mateix autor.

Ser mestre d'amor
Ser mestre d'amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l'aprenenta em tira.
De dir la lliçó
tota ella s'afina
ja sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la llicó es sabia.
Qui és mestre d'amor
del guany ja pot viure
Joan Salvat-Papasseit

dissabte, 17 d’octubre del 2009

La cançó de l'amistat

L'AMISTAT

Si la margarida
fos molt eixerida
seria molt amiga
de la formiga

si l’escarabat
fos un cap pelat
seria molt amic
d’un mosquit

Si tots fóssim amics
seria divertit
podríem fer un gran crit (aaaaaaaaaaa!)
a l’hora de partir.
Si un elefant
no fos tan gran
seria un bon company
del cigne de l’estany.

Si una viola
mengés tota sola
seria l’enveja
de tota l’escola.

Si tots fóssim amics
seria divertit
podríem fer un gran crit (aaaaaaaaaaa!)
a l’hora de partir.

divendres, 16 d’octubre del 2009

CANÇÓ DE SALTAR A CORDA

Cançó de saltar corda

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.


Maria Mercè Marçal

dijous, 15 d’octubre del 2009

GIMP

Després d'ensenyar-nos el funcionament del GIMP, programa que serveix per tractar imatges, ens han propossat una pràctica per demostrar el que hem après a classe. La pràctica consisteix en extreure, d'una fotografia original, tres imatges a partir d'aquesta: un fragment de la foto original, reduir el nombre de píxels de la imatge sencera i extreure un element de la fotografia.


IMATGE ORIGINAL






FRAGMENT DE LA IMATGE ORIGINAL:

Per extreure un fragment de la imatge original amb el programa GIMP, he utilitzat l'opció de "selección de rectángulos" i seguidament "recortar la selección". Aquestes eines m'han permès retallar la fotografia.




IMATGE AMB MENOR NOMBRE DE PÍXELS

L'eina que em permetrà reduir el nombre de píxels la trobarem a "imagen" i a l'opció "escalar la imagen". Seguidament ens apareixerà una finestre des de la qual podrem modificar el nombre de píxels de la imatge i ens oferirà altres opcions.






IMATGE SENSE ALGÚN ELEMENT


L'últim exercici consisteix en treure algún element de la imatge original.

He decidit treure el símbol d'interrogació que podíem trobar a la part dreta de la fotografía. Per fer-ho, primer he seleccionat l'element. Seguidament, per aconseguir els colors de la fotografia, he utilitzat l'eina "recoge-color" i finalment he utilitzat el pinzell per pintar l'element que volia treure.












dimecres, 14 d’octubre del 2009

Les tres velletes

La Roser, en una de les sessions de Comunicació oral, escrita i digital, ens va explicar la història de tres velletes que fan que les històries arribin arreu del món. Hem vist com a partir de les històries podem arribar a la gent.

El conte de les tres velletes
L'oïda, la memòria i la veu
.
L'oïda, la memòria i la veu són tres velletes que fan córrer històries arreu del món. Aquestes tres es passegen muntades a cavall ja que d'aquesta forma no es cansen tant i aconsegueixen viatjar més ràpid que el pensament.
L'oïda és la primear que se'n va a treballar. Aquesta és molt tímida i mandrosa, ja que treballa quan vol i es deixa portar per uns estímuls que de vegades actúen inconscientment. Vergonyosa i una mica mal educada, l'oïda però no podria treballar sense la velleta memòria.
La memòria, aprofita alguns dons de l'oïda, aquells que li criden l'atenció i són capaços de sorprendre-la. La memòria, és molt familiar i no surt mai de casa ja que no li agrada ensenyar-se. Però tampoc té la necessitat de fer-ho ja que la veu ho fa per ella. La memòria i l'oïda són el nostre magatzem.
La veu és la més exterior de totes tres encara que és la que surt més tard de casa per poder expressar tot allò que hem escoltat, guardat i que volem dir mirjançant el llenguatge. S'encarrega de comunicar-se amb els altres.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

El mundo dice "Sí" por la infancia

El mundo dice "Sí" por la infancia

El apoyo a las actividades para promover los derechos de la infancia resuena en todas partes. En solamente un año, desde abril de 2001 hasta mayo de 2002, alrededor de 95 millones de personas en más de 190 países comprometieron su apoyo a la campaña "Decir sí por los niños y las niñas", y apoyaron 10 imperativos para la niñez: poner a los niños siempre primero; erradicar la pobreza: invertir en la infancia; no permitir que ningún niño quede postergado; cuidar de todos los niños; educar a todos los niños; proteger a los niños de la violencia y la explotación; proteger a los niños de la guerra; luchar contra el VIH/SIDA; escuchar a los niños y asegurar su participación; proteger a la Tierra para los niños. El ex presidente de Sudáfrica Nelson Mandela, un reconocido activista humanitario, presentó en mayo de 2002 los compromisos recopilados ante la Sesión Especial de la Asamblea General de las Naciones Unidas en favor de la Infancia.
La campaña Decir Sí por los niños y las niñas fue promovida por el Movimiento Mundial en favor de la Infancia. Según el Libro de récords mundiales Guinness, fue la mayor petición de apoyo jamás realizada en todo el mundo.

Extret de: http://www.unicef.org/spanish/why/why_sayyes.html


dijous, 8 d’octubre del 2009

Apunts de classe. Els Wikis i la Viquipèdia

Aquesta setmana, a classe de TIC, hem estat parlant sobre els Wikis i la Viquipèdia.

Els WIKIS són pàgines web que serveixen per intercanviar informació, dissenyades per un treball col·laboratiu. Qualsevol usuari pot editar-les, és a dir, els usuaris són editors, redactors.

- Els Wikis i els seus valors pedagògics:

1. Són democràtics: permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web.
2. Incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització.
3. La tecnologia Wiki promou l'escriptura: el format hipertext simplificat dels wikis permet concentrar-se en el contingut textual, és a dir en el procés d'escriure.
4. Faciliten l'autoria distribuïda de documents públics.
5. Amplifiquen la interacció: amb ells es recuperen alguns dels trets del llenguatge oral i escrit.
6. Promouen la negociació i eduquen en el debat obert.
7. Faciliten l'edició col·laborativa i oberta.
8. Generen patrimoni cultural col·lectiu durable.
9. Promouen el voluntariat.
10. Fomenten l'ètica de la participació positiva a les comunitats wiki.

La VIQUIPÈDIA és un lloc web que conté una enciclopèdia col·lectiva ja que tothom pot aportar informació, és a dir, els seus contingut han estat redactats per usuaris d'arreu del món. Els articles publicats poden ser editats o reescrits per qualsevols altre persona però tenint en conte que a l'hora d'escriure s'ha de fer de forma consensuada, per això la viquipèdia conté un manual: El llibre d'estil. En ell hi trobem les normes que hem de seguir si volem redactar qualsevol document.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

REVISTA EDUCATIVA: Guix d'Infantil


Revista
Guix d'Infantil: [Barcelona] (2009), núm. 49

TOMÉ, AMPARO. "Stop a l'statu quo sexista escolar" Guix d'Infantil (2009), núm. 49, p. 35-39



Llengua en què es publica
Català

Contingut i seccions de la revista
La revista es classifica en diferents apartats, en ella podem trobar-hi articles, intercanvi d'experiències, reflexions, idees i opinions, una secció informativa i una secció d'humor. Hi participen mestres, psicòlegs, pares i mares, la qual cosa ens permet veure diferents punts de vista sobre diversos temes.

Interès pel seminari
La revista escollida pel seminari tracta notícies d'actualitat, el dia a dia a les escoles sobre l'educació de 0 a 6 anys. L'article proposat creiem que es molt interessant pel seminari ja que actualment les condicions per educar de forma sexista són presents a les escoles.

Resum
Aquest article tracte principalment sobre la possibilitat d'educar igual els nens i les nenes. Actualment les condicions per educar de forma sexista són presents en escoles bressol i d'educació infantil. "A qui interessa que els infants continuïn aprenent que els nens són més forts, valents i agressius que les nenes?" "Per què continuem atribuint la bellesa, la neteja i l'ordre a la feminitat?" Per respondre aquestes preguntes i moltes d'altres que trobem al llarg de l'article, l'autor proposa cinc passos per posar fi a aqesta situació incloent diferents exemples:
1. Definició dels objectius principals, és a dir, fomentar la igualtat entre homes i dones.
2. Anàlisi i observació de la realitat, investigar a fons l'estructura de gènere de l'educació infantil.
3. Recerca de causes i planificació d'accions detallades d'igualtat de gènere. Un eixamplament de les oportunitats entre nens i nenes per desenvolupar-se i actuar.
4. Execució, desenvolupar i posar en pràctica els objectius plantejats anteriorment.
5. Avaluar els objectius d'igualtat de gènere per comprovar si s'han aconseguit els resultats esperats.
A partir d'aquests procés podem veure la funció social de l'educació i els mètodes que poden utilitzar els mestres per millorar.




dissabte, 3 d’octubre del 2009

Apunts de classe. Els blocs

- Podem definir els blocs com a pàgina web on podem penjar i editar diversa informació i crear diverses versions de la mateixa notícia a diferents audiencies en forma d'entrades, les quals són editades en ordre cronològic.
- És una eina que permet que qualsevol pugui ser reporter i editor sense cap cost, donant a gent com nosaltres el poder dels mitjans de comunicació.
- A través dels blocs podem fer relacions amb els lectors. D'aquesta forma crerem una comunitat blogger, on podrem compartir interessos, crear debats, intercanviar i recomenar,etc. Existeix doncs, una interacció externa amb els visitants a través dels comentaris.
- Els blocs a les escoles faciliten la comunicació ja que permeten compartir informació amb els pares dels alumnes i amb els altres professors.
 
Creative Commons License
obra està subjecte a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons