A classe de Comunicació oral, escrita i digital ens han explicat una part del conte d'en Corneli, un cocodril diferent. Just en un dels moments més intrigants de la història, apunt d'arribar al final, la Roser ha deixat d'explicar el conte i ens ha proposat dos exercicis diferents.
1. Escriure un fragment personalitzat del conte d'en Corneli:
En Corneli, després de veure als tres cocodrils petits, amb gran semblança a ell quan era petit, no sap que fer. No sap si mirar cap al futur i tirar endavant la seva aventura o quedar-se per a ensenyar als petits tot allò que podrien apendre, demostrant així als altres cocodrils que amb esforç i ganes tot es pot aconseguir.
En Corneli necessita pensar: - Què he de fer, quedar-me i arriesgar-me per a ensenyar-lis que ells poden aconseguir moltíssimes coses? O...marxo? - es diu a ell mateix amb preocupació.
2. Final de la història d'en Corneli:
El pobre cocodril no sap que ha de fer. Poc a poc el sol va marxant i a mesura que el cel enfosqueix les ideen d'en Corneli es van aclarint. Finalment decideix marxar però no sense dir abans les seves últimes paraules. Així doncs, es dirigeix tot decidit cap als tres petits cocodrils: - me'n vaig petits, però no penseu que marxo per cobardia o per rencor, marxo per poder apendre tot allò que els altres estiguin disposats a ensenyar-me. D'aquí un temps tornaré i aleshores us ensenyaré tot el que sou capaços de fer. Junts demostrarem que qui lluita i es proposa qualsevol objectiu pot aconseguir-lo. No és un adeu per sempre, és més aviat un "fins després"- i tot orgullós de les seves paraules i la seva decisió, i sense cap por a que li impadeixin tirar endavant, en Corneli s'endinsa cap a la seva nova aventura.
Intervenció de síntesi
Fa 15 anys
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada