Ets delicada i femenina,
ets fina i extrovertida,
on vas tu tant presumida?
Ets hàbil perqùe saps contar
amable quan vols saludar
i terballadora quan vols redactar.
Ets carinyosa quan ens vols abraçar,
una artista quan ens vols maquillar,
i prudent si amb un dit ens fas callar.
Tu ens toques i ens manes,
ens senyales i ens indiques,
ens agafes i ens acaricies.
Tu ets, existeixes
i ens pertanys
però…qui ets tú?
.
.
.
.
.
.
.
.
Us presento la tercera versió d'aquest poema i recalco la paraula que vaig canviar per acabar de millorar el meu poema.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada