dimecres, 23 de desembre del 2009

INTERVENCIÓ DE SÍNTESI

Ha arribat l’útim dia del semestre i amb ell, la despedida d’assignatures i professors. Una de les assignatures a despedir és Gestió de la información i TIC, acompanyada d’un bloc ple d’experiències, exercicis, poemes i sentiments, colors i lletres...


Amb aquesta entrada m’agradaria explicar tot el que he pogut apendre i què és allò que m’ha agradat més d’aquesta assignatura.


A principi de curs, el Jordi Simó, ens va proposar crear un bloc individual per cada una de nosaltres. Personalment, al començament, no em va ser gens fàcil degut als meus coneixements escasos relacionats amb les TIC. Poc a poc, vaig començar a sentir-me més còmode amb el bloc, aprenent el seu funcionament correctament. No era fàcil actualitzar-lo dia a dia, degut al temps que tenia, però proposant-me un objectiu, cada setmana l’he anat actualitzant. Això m’ha ajudat a agafar un ritme de treball constant al llarg del semestre. Crec que el bloc, és una eina molt útil i còmode a l’hora de compartir diferent informació, donar la teva opinió i veure què pensen els altres, descobrir i apendre.


Durant el semestre, he fet diverses aportacions al bloc però m’agradaria destacar les pràctiques realitzades a partir del Movie Maker i del GIMP. Personalment, són dos programes molt útils, no només a nivell acadèmic sinó també a nivell individual.


El Movie Maker ha estat un treball entretingut, divertit i interessant. Cada un de nosaltres ha utilitzat la seva imaginació per crear-lo, fent així un treball molt personal. El procés de creació no hem va suposar gaires dificultats i vaig quedar molt satisfeta amb el resultat.


Per l’altre banda, el programa GIMP, per mi és molt útil ja que m’agrada molt treballa imatges, retocar-les, modificar-les... Al principi, em va ser una mica difícil treballar amb ell perquè no el coneixia però després d’investigar-lo, estic molt satisfeta.


Vivim en una societat on la tecnologia avança ràpidament i prén gran importància. Les escoles i nosaltres, com a futures mestres, hem d’apendre a introduïr les TIC i a utilizar-les. Gràcies a aquesta asignatura, hem vist diferents conceptes i formes de treballar amb elles.

dimarts, 22 de desembre del 2009

BON NADAL!

Ha arribat l'últim dia a la Universitat per donar la benvinguda a les vacances de Nadal.
Per despedir-nos tots junts, hem cantat diverses cançons de nadal.
A continuació, us en deixo algunes, extretes del Youtube, per si les voleu escoltar i recordar:

John Lennon-Happy Christmas


Lexu's- Ara és nadal

dilluns, 21 de desembre del 2009

LA FONT DELS ENAMORATS

Fa uns dies, la meva companya Andrea Romero i jo vam exposar una llegenda a classe, concretament, la llegenda de la Font dels Enamorats. Aquesta font, la podem trobar al poble de Viladrau, situat al Montseny. La llegenda explica que a Viladrau existeixen dues fonts, molt amagades entre el bosc. Si beus aigua de la primera d'elles diuen que t'enamoraràs de la persona que tens al costat, encambi si beus de la segona t'enamoraràs de la persona en la persona que penses nit i dia.
Seguidament, penjo el power point que vam presentar:

diumenge, 20 de desembre del 2009

EL JOC. Exposició Educació Física

A Educació Física, l'altre dia vam exposar el nostre treball que tractava sobre El Joc. Aquest el vam realitzar la Carolina Valcarce, la Susana Veci i jo.
A continuació us presento el Power Point que vam crear entre les tres:


Nou calendari escolar

Una de les notícies que trobem en el diari ADN, parlar sobre el rebuig dels estudiants enfront del nou calendari escolar, segons CCOO EFE.

La majoria dels docents rebutgen el nou calendari escolar, segons CCOO EFE ,
Casi el 90% dels docents dels 470 centres educatius consultats per CCOO rebutgen la proposta de reforma del calendari escolar presentada pel conseller d'Educació, Ernest Maragall.
La consulta impulsada per aquest sindicat es va realitzar entre els dies 3 i 17 de desembre en aquests 470 centres públics de tot Catalunya, i hi van votar un total de 16.043 docents.

QUADERN DE VIATGE. LINEA-COLOR

En el següent treball recull totes les activitats proposades a classe plàstica, tot el material utilitzat en cada una d'elles, els porcediment a seguir, els sentiments i les emocions viscudes.

QUADERN DE VIATGE. LINEA-COLOR

divendres, 18 de desembre del 2009

Diccionaris catalans

Durant les dues últimes sessions de Comunicació oral, escrita i digital vam treballar diferents diccionaris catalans: Pompeu Fabra, Mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll, Joan Coromines, d'IEC i el Diccionari Enciclòpèdic de la Llengua Catalana.
Vam investigar sobre la història d'aquests diccionaris, qui els va crear, l'any de creació, el seu contingut...i vam buscar de cada un d'ells els significat de: comunicar, escola, infantil, aviat i amb.
Per fer tota aquesta feina, ens vam dividir en 4 grups i ens vam repartir els diccionaris.
En el nostre grup vam treballar la Gran enciclopèdia catalana i el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Seguidament, l'exercici propsat consistia en recopilar tota la informació i crear un anunci publicitàri, una composició poètica i un text en llenguatge quotidià. Aquest va ser el resultat:

- Anunci publicitari

Per què tenir una pila de diccionaris si totes les respostes es troben en un de sol?
No malgastis ni espai ni diners, compra’t DIEC!!

- Composició poètica
L’any 1995,
l’Institut d’Estudis Catalans,
una solució ens va donar,
amb el recull de diccionaris que va crear.

Articles, exemples i accepcions,
faciliten el consultar,
amb poca rapidesa ho podràs cercar
ja que els números es van oblidar.

A l’escola aviat l’utilitzaràs,
i com a mestres d’infantil el necessitaràs,
ja que és una eina essencial
per poder-te comunicar.

- Llenguatge quotidià

- Ei Sandra, has trobat les definicions que l’altre dia ens va dir la Roser que havíem de buscar?

- No, tia! He buscat per tot arreu i amb ajuda d’amics i no hi ha manera. La definició d’infantil no la trobo. Hi ha milers d’articles i accepcions, però re de re.

- Has buscat al DIEC?

- Al DIEC?

- Si, el diccionari que van crear a l’Institut d’Estudis Catalans.

- Però deu ser super vell i complicat de consultar! No tenim temps!

- Que va! És del 1995, tampoc fa tant!!

- És veritat, jo el tenia a l’escola, recull tot lo dels altres diccionaris.

- Va, fem-ho aviat o no trobarem ni el que vol dir “comunicar”!

dijous, 17 de desembre del 2009

Competències digitals del mestre

Vivim en una societat on la tecnologia i les TIC avançen i prénen importància. Tant nens i nenes com adults han d'adquirir diversos coneixements per adaptar-se.


Com a futurs mestres, és necessàri treballar amb les TIC i adquirir diverses competències, algunes d'elles de caire didàctic per poder aplicar la tecnologia a l'hora d'ensenyar i ajudar a l'aprenentatge. Aquestes competències no són estàtiques, aixó provoca que la formació del mestre sigui continuada.


Existeixen una sèrie de documents aprovats que recullen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Podem destacar, per la seva rellevància i actualitat:

- Les normes de la UNESCO
- Les normes de la ISTE




UNESCO

- Conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari'.

- Conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i aplicar-los en l'ensenyament.

- Saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements

ISTE

- Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants

- Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis

- Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital

- Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat


- Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge

dissabte, 12 de desembre del 2009

Movie Maker - Fugint de la realitat

Després de dedicar una sessió al programa Windows Movie Maker, la pràctica proposada consistia en gravar una série de videos i editar-los amb el programa Windows Movie Maker per posar en pràctica tot allò que haviem après.
Aquest és el resulat del meu treball:

JClic

El programa JClic permet crear diversos tipos d'activitats educatives com trencaclosques, sopes de lletres, exercicis de matemàtiques,...destinades per nens i nenes durant l'etapa d'educació infatil. Aquest podem trobar-lo a la web Zona Clic.
Varem dedicar tota la classe a aquest programa i vam crear diferents activitats:

http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/AnnaVarderi/fruites.htm

dimecres, 9 de desembre del 2009

Primer dia d'universitat

Una de les sessions de seminari la vam dedicar als sons i les seves qualitats, i la importància de saber escoltar. Per apendre aquests conceptes, la Carmina ens va proposar un joc que consistia en relacionar diferents peces amb els seus sons corresponents i finalment construïr, amb aquestes peces, una història.

El treball proposat va ser que nosaltres, a partir de diversos materials proporcionats per la Carmina, creesim una història a partir de diferents sons i imatges.

Les meves companyes Andrea Figueras, Andrea Marquier, Marta Arumí i Marta Muñoz vam decidir fer una història sobre el primer dia a la Universitat:











El primer dia d’Universitat: La Martina, per fi a complert el seu somni. El gran dia ha arribat, avui comença a la Universitat. Tota nerviosa, es dirigeix a la facultat sense conèixer a ningú, ni tan sols sap qui seran els seus futurs companys. (foto uni) Al ser el primer dia, la pobra Martina no sap cap on anar i finalment decideix dirigir-se cap a les primeres escales que troba. (foto escales). Al arribar al capdavall, troba diferents portes de les quals es veu obligada a triar-ne una. (foto porta). Cada vegada, està més nerviosa, no sap que fer ni a on dirigir-se. De sobte troba la porta d’uns lavabos de noia, i sense pensar-s’ho entra a refrescar-se per tranquil·litzar-se una mica. (foto lavabo). Ara que ja es troba més relaxada, de cop li passa pel cap que és el seu primer dia a la facultat i que ha d’anar a l’auditori. Allà, donaran la benvinguda als nous estudiants i els horaris del nou curs. (foto auditori). Acabada ja la xerrada de benvinguda, la Martina juntament amb una nova amiga, decideix recórrer i investigar la universitat, tots el passadissos i racons plens d’històries i emocions.(foto passadís). Al sortir de la universitat la Martina es queda encantada amb uns nens que veu al pati del costat. El sentiment que l’envaeix és el que ha provocat que la Martina estigui a la universitat apunt de començar Magisteri.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Les escoles catalanes

Les escoles catalanes seran evaluades i es fixaran metes
La Generalitat de Catalunya prepara un decret d'autonomia de les escoles i instituts que obligarà els centres a posar-se objectius cada quatre anys. Aquests inclouran metes, com la taxa de graduats a assolir, la reducció de l'absentisme escolar, el percentatge d'aprovats i la satisfacció de les famílies respecte del centre. La finalitat última és reduir la taxa de fracàs escolar, que ronda el 30%, i que més alumnes acabin el batxillerat i la formació professional.

Aquesta notícia la trobem en el diari EL PAÍS.

Eines de suport al pensament

L'altre dia a classe de Gestió de la informació i TIC, vam treballar dues eines de suport al pensament: els fluxogrames i els mapes conceptuals.


- Els fluxogrames, diagrames de fluix, són una eina que serveixen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. És una representació gràfica de la secuència d'activitats d'un procés. Per representar les etapes del procés, utilitza un conjunt de símbols.

Els fluxogrames es poden treballar a partir de moltes eines com el Word Microsoft, Write d'Open Office, diferents programes de presentacions o de gràfics vectorials. A classe, nosaltres vam utilitzar pel programa Gliffy, una eina on-line. A partir d'aquesta eina, podem crear, guardar i editar fluxogramens i també podem treballar amb altres tipus de representacions gràfiques iexporta a diferents formats el treball realitzat.






La pràcitca demanada a classe consistia en crear un diagrama de flux representant l'acció de travessar una cruïlla amb uns semàfors. Seguidament vam exportar-ho a jpg per poder penjar els resultats al bloc:






- Els mapes conceptuals ens ajuden a organitzar la informació, els nostres propis coneixements i ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.

Aquest mapes es poden crear a partir de qualsevol editor gràfic, nosaltres vam utilitzar un programa gratuït, creat per l'Institute for Human and Machine Cognition, CMapTools.

L'exercici proposat consistia en crear un mapa conceptual representant un sopar de Nadal.

Aquí teniu l'exercici:







diumenge, 6 de desembre del 2009

Definició dels tres llenguatges: poètic, publicitari i quotidià

Un dels exercicis proposat a classe de Comunicació oral, escrita i digital, consistia en fer un debat. Vam fer tres grups, el primer defensava el llenguatge publicitàri, el segon el lleguatge poètic i l'últim grup el llenguatge quotidià.
Després de discutir i defensar cada grup el seu llenguatge vam arribar a la conclusió de que els tres comparteixen un objectiu, la comunicació es basa en vendre idees i exposar-les i de que els tres es complementen.
Entre tots, vam compartir idees i opinions sobre els tres llenguatges i vam fer conjuntament la definició de cada un d'ells:

- El llenguatge publicitari és un llenguatge persuasiu que es dirigeix a un públic determinat. Per apropar-se al públic i aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges i busca resposta amb un temps determinat.

- El llenguatge quotidià és considerat com el més espontani dels tres llenguatges i el més altruista. És el primer que aprenem.

- El llenguatge poètic és un llenguatge melòdic, amb un ritme aparent o evident. Gaudeix d'una figura, aporta imatges (representacions mentals) i té una funció estètica. Aquest es complementa també amb els altres dos llenguatges.

dijous, 3 de desembre del 2009

Severn Suzuki : La niña que silencio al mundo por 6:32 minutos

M'agradaria compartir aquest video que vaig veure l'altre dia ja que crec que tots podem apendre alguna cosa.

Dia de pràctiques durant la setmana fantàstica

Del 16 al 20 de novembre vàrem realitzar la setmana d'activitats extraordinàries, o més coneguda com a setmana fantàstica. Una de les activitats consistia en l'acompanyament a un centre de pràctiques a una alumne de 3r curs. Entre totes les activitats realitzades durant la setmana, aquesta va ser una de les que més em va agradar. Vaig poder apendre moltíssimes coses, disfrutar i conviure entre dues realitats molt diferents gràcies a la oportunitat que em va oferir la Magalí, l'alumne de 3r a la qual vaig acompanyar.

A continuació presento el diari de la meva visita al centre, on explico tot el que vaig veure i apendre.



Frederic Mistral

divendres, 20 de novembre del 2009

Día Universal del Niño. 20 de noviembre

En 1954 la Asamblea General recomendó (resolución 836(IX)) que todos los países instituyeran el Día Universal del Niño, fecha que se dedicaría a la fraternidad y a la comprensión entre los niños del mundo entero y se destinaría a actividades propias para promover el bienestar de los niños del mundo. La Asamblea sugirió a los gobiernos que celebraran el Día en la fecha que cada uno de ellos estimara conveniente. El día 20 de noviembre marca la fecha en que la Asamblea aprobó la Declaración de los derechos de los niños en 1959 y la Convención sobre los Derechos del Niño en 1989



dilluns, 16 de novembre del 2009

Un uso moderado de videojuegos puede tener una influencia positiva en la educación de los niños

Un uso moderado de videojuegos puede tener una influencia positiva en la educación de los niños
Un estudio de la Universidad de Granada con 266 niños de 11 a 16 años pone en relación el juego con varios tipos de inteligencia




Los videojuegos pueden llegar a tener una influencia positiva en la educación de los niños y, utilizados de forma moderada, no perjudican a su rendimiento académico, según una investigación realizada por el departamento de Didáctica de la Expresión Musical, Plástica y Corporal de la Universidad de Granada. El estudio, realizado por Ángeles Llorca Díez, analizó una muestra formada por 266 participantes con edades comprendidas entre los 11 y los 16 años, junto con sus correspondientes padres, según ha informado la Universidad de Granada.

El trabajo pretendía investigar si las actitudes de los usuarios ante los videojuegos y la forma en que los utilizan repercuten significativamente en variables cognitivas, en concreto en la inteligencia espacial, la autoeficacia y el rendimiento académico. A los menores participantes se les hizo una entrevista semiestructurada, una encuesta sobre uso y preferencias con los videojuegos, dos test de inteligencia y un inventario de autoeficacia, mientras que los padres rellenaron una encuesta sobre opinión, conocimiento y actitudes personales ante los videojuegos.
La investigación ha revelado que los varones no sólo juegan más que las chicas, sino que empiezan desde muy pequeños, resultado que podría estar relacionado con una influencia "claramente cultural". El estudio también ha apreciado que los participantes, a medida que juegan con mayor frecuencia, lo hacen más tiempo, lo que a juicio de la autora "confirma la preocupación de algunos investigadores sobre la posibilidad de que algunos videojuegos creen adicción".



También hay diferencias de género en cuanto a lo que los jóvenes exigen a los videojuegos, de modo que los varones son más rigurosos que las chicas y prefieren juegos que sean realistas e impactantes y les planteen retos que les permitan competir, e incluyan elementos gráficos y sonoros elaborados. Más de la mitad de los padres encuestados tiene una opinión desfavorable sobre los videojuegos, aunque los siguen comprando para sus hijos y no adoptan criterios de protección en el momento de adquirirlos (en el mejor de los casos, respetan la edad recomendada).


Según la investigación, la variable del rendimiento académico "no sólo se ve afectada por el uso de los videojuegos, sino que las horas de estudio y la percepción de autoeficacia se han evidenciado predictoras del éxito escolar". Casi un tercio de los adolescentes juega sólo los fines de semana, y "en realidad son pocos los que juegan a diario", según la investigación, que indica que más de un 40% de los niños juega entre una y dos horas cada vez que lo hacen y sólo un 7% lo hace durante más de tres horas. El estudio también arroja resultados como que un 40% de los encuestados tiene problemas derivados del uso de videojuegos, pero un análisis más pormenorizado establece que el mayor porcentaje corresponde a que "alguien le dice que juega demasiado", seguido de las "discusiones con los padres".



Extret de: http://www.elpais.com

diumenge, 15 de novembre del 2009

Quadern de viatge

En el següent Power Point, trobareu tots els treballs realitzats a plàstica que hem anat fent fins ara.

divendres, 13 de novembre del 2009

Qui ets tu?Tercera versió

QUI ETS TU?

Ets delicada i femenina,
ets fina i extrovertida,
on vas tu tant presumida?

Ets hàbil perqùe saps contar
amable quan vols saludar
i terballadora quan vols redactar.

Ets carinyosa quan ens vols abraçar,
una artista quan ens vols maquillar,
i prudent si amb un dit ens fas callar.

Tu ens toques i ens manes,
ens senyales i ens indiques,
ens agafes i ens acaricies.

Tu ets, existeixes
i ens pertanys
però…qui ets tú?



.
.
.
.
.
.
.
.



Us presento la tercera versió d'aquest poema i recalco la paraula que vaig canviar per acabar de millorar el meu poema.

dijous, 12 de novembre del 2009

Revolució de sentiments

El següent treball, proposat per la Roser, consistia en triar un número, i seguidament anar a la biblioteca. Un cop allà, ens vam col·locar davant d'una estanteria i, tenint en compte el número que haviem pensat, jo personalment vaig escollir el número 7, vam començar a comptar. L'exercici consistia en agafar el llibre número 7 a partir d'on comencesis a comptar, obrir-lo per la pàgina 7 i escriure la frase número 7. Aquest mateix exercici es repetiria durant un temps determinat. Al tornar a classe, la proposta va ser construir un poema a partir de les frases que haviem recollit, i el meu resultat va ser el següent:


Revolució de sentiments


Revolució vertadera
a l’interior del ser.
...............Vertadera o falsa?
Revolució vertadera
a l’exterior de les coses.

Revolució passada
posseïda per un malefici.
.............Passada o present?
Revolució passada
d’una cultura.

Revolució d’un adult
que cal estudiar.
.........Condicions d’una vida?
Revolució d’un mestre
amb una assignatura pendent.

Revolució delimitada
que prenia i tenia
un valor per si mateixa.

Només ens està passant
el que li passa a la majoria...

Qui ets tu?Segona versió

QUI ETS TU?


Ets delicada i femenina,
ets fina i extrovertida,
on vas tu tant presumida?

Ets inteligent perqùe saps comptar
amable quan vols saludar
i terballadora quan vols redactar.

Ets carinyosa quan ens vols abraçar,
una artista quan ens vols maquillar,
i prudent si amb un dit ens fas callar.

Tu ens toques i ens manes,
ens senyales i ens indiques,
ens agafes i ens acaricies.

Tu ets, existeixes
i ens pertanys
però…qui ets tú?



Aquesta és la segona versió del poema "Qui ets tú", enfocat d'una manera diferent després de rebre les explicacions i correccions de la Roser.




dimecres, 11 de novembre del 2009

Llenguatge publicitari

Un dels exercicis proposats a classe de Comunicació oral, escrita i digital va ser portar dos anuncis que ens cridesin l'atenció ja fos perquè ens agradessin o no i treballar sobre aquests per tal de veure el llenguatge publicitari.
Jo vaig triar els dos anuncis següents ja que m'agraden molt. Crec que els missatges que volen transmetre s'entenen perfectament i cada un d'ells té la seva pròpia història.

Obra Social Funcación la Caixa. Historias con alma.

http://www.youtube.com/watch?v=BjDg9yKt_PI

- Cadena: Cuatro
- Hora: durant el mig dia i al vespre
- Posició: entremig d'un programa
- Escenografia: l'anunci es situa en una fàbrica, on el protagonista treballa.
- El missatge que vol transmetre, són les ajudes i recursos que ofereix avui en dia la Caixa per gent amb diferents tipos de discapacitats.

Comercial Chocolate Huevo Kinder

http://www.youtube.com/watch?v=3z_claNHP-E


- Cadena: Cuatro
- Hora: per la tarda, (18 pm)
- Posició: entremig d'un programa
- Escenografia: l'anunci es situa en un entorn familiar, concretament a casa d'una familia
- Tracta de vendre un dels productes Kinder, en aquest cas l'Ou Kinder.

dilluns, 9 de novembre del 2009

GOOGLE DOCS

A classe de TIC,avui hem treballt amb Google Docs. Aquest, serveix per compartir documents entre vàries persones i publicar-los per a compartir-los amb tothom.
En petits grups, hem fet unes pràctiques a classe per apendre el funcionament del programa. Les propostes de treball han estat:

Compartir un document:

http://docs.google.com/View?docID=0AY9m605GcFxGZGNndzJnaHpfMGc0cXM0dHo5&revision=_latest&hgd=1

Realitzar una presentació:

http://docs.google.com/present/view?id=djj6wqs_0fhq7r6gx&revision=_latest&start=0&theme=blank&cwj=true

Fer un qüestionari:

http://spreadsheets.google.com/viewform?hl=es&formkey=dER0V243YlJpR0MwemhOdVl2MWFNR3c6MA

Viquipèdia

Una de les pràctiques de TIC, consistia en fer una aportació a la viquipèdia, lloc web que conté una enciclopèdia. El seu contingut es genera de forma voluntària i col·laborativa.

La meva companya Andrea Romero i jo, hem decidit fer una aportació sobre les Habilitats motrius bàsiques, explicant la seva definició i el seu moment òptim de desenvolupament:


HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES

Les habilitats motrius bàsiques són la capacitat d’executar un acte motor que caracteritza per voler aconseguir un objectiu concret. Estan presents a gairebé totes les etapes de l’educació física escolar, però tenen un moment òptim de desenvolupament:

-Dels 4 als 6 anys: Qualitats perceptives. És a dir, el nen aprèn a través dels sentits a rebre, elaborar i interpretar la informació que prové de l’entorn.

-Dels 7 als 9 anys: Habilitats i destreses bàsiques. Tan en la primera etapa (explicada anteriorment, dels 4 als 6 anys), com en aquesta els nens estan en el moment més òptim d’aprenentatge de totes les habilitats motrius bàsiques.

-Dels 10 als 13 anys: Iniciació de les tasques motrius específiques, les quals són:

>Locomoció: Desplaçament.

>Manipulació: Imprimir força als objectes o rebre-la per part d’ells. Com ara colpeja, llença o rebre.

>Estabilitat: S’adquireix a través de totes aquelles tasques de moviment que exigeixen les altres habilitats i que requereix una constant adequació de l’espai i el temps en relació amb el cos.



L'enllaç on podreu trobar tota aquesta informació és el següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Habilitats_motrius_b%C3%A0siques

diumenge, 8 de novembre del 2009

Qui ets tu?

ELS PETITS TRESORS

Diuen que ja fa uns dies,
uns rumos s’han escampat.
Algú entre nosaltres
presumeix de tretze tresors.

De tant en tant,
els llueix molt elegant,
un darrere l’altre
no se’n deixa cap!

Cada tresors
amaga un secret,
una petita historia
o un gran amor.

És discreta,
riallera i divertida,
i a vegades sorollosa
quan els tresors l’acompanyen.

Qui és?...

dissabte, 7 de novembre del 2009

OMNI - EL POMPODORO


EL POMPODORO


M'agradaria presentar-vos al meu OMNI, objecte musical no identificat. El nom de l'objecte prové de la parula Pomodoro, ja que l'ojecte està creat a partir de dues llaunes de tomàquet i aquest a Italia és conegut com a pomodoro, i a partir de la paraula pom-poms.


Fitxa tècnica:

- Nom: Pompodoro

- Classificació:

· Científica: Idiòfon
· Tradicional: Percussió

- Material utilitzat:
· Dues llaunes de tomàquet
· Cola d'impacte
· Cinta de pintor
· Gomes de cabell amb pom-poms
· Pintura de diferents colors
. Palillo xino
. Punxó per foradar les llaunes

- Descripció de la construcció:
1. El primer que he fet és pintar la part inferior de les llaunes de diferents colors.
2. He agafata les dues llaunes de tomàquet i les he foradat per poder col·locar els pom-poms.
3. Seguidament he enganxat les dues llaunes amb la cola d'impacte i ho he reforçat amb la cinta de pintor.
4. Finalment he pintat l'objecte de color negre ja que així destacàven més els pom-poms.

- Manual d'instruccions:
Amb el pompodoro podem realitzar diferents sons. El primer l'aconseguirem agafant el pompodoro pel mitg i sacsejant-lo. El segon só el realitzarem amb l'ajuda del palillo xino, consisteix en rasca l'objecte i el tercer i últim, amb l'ajuda del palillo xino, picarem l'objecte amb energia.






Fotografíes:


dijous, 5 de novembre del 2009

Audacity

A classe de TIC, hem estat treballant el tractament del so digital i els programes que podem utilitzar tant per gravar com per editar so. Nosaltres, hem utilitzat l'Audacity per realitzar la nostre pràctica.

Los niños y las niñas exigen expresar su opinión

Los niños y las niñas exigen expresar su opinión

La Sesión Especial de las Naciones Unidas en favor de la Infancia celebrada en mayo de 2002, fue un acontecimiento único debido a la gran participación de la infancia. Por primera vez en la historia de las reuniones de las Naciones Unidas, más de 600 niños y niñas fueron delegados y participantes activos. Y por primera vez en una sesión oficial de las Naciones Unidas, unos niños se dirigieron a Asamblea General de las Naciones Unidas y al Consejo de Seguridad en nombre de la infancia de todo el mundo, y ofrecieron soluciones creativas al mismo tiempo que insistían en que las opiniones de los niños y las niñas deben ser respetadas. "Vuestra presencia aquí marca un nuevo capítulo en la historia de las Naciones Unidas", dijo Secretario General Kofi Annan.
Los niños y las niñas participaron en 142 delegaciones nacionales y 106 delegaciones no gubernamentales. Más de 400 niños y niñas de 8 a 18 años se reunieron también en el Foro de la Infancia, una reunión de tres días celebrada antes de la Sesión Especial, en la que produjeron su propia declaración, Un mundo apropiado para nosotros.
Sin embargo, los niños y las niñas habían podido expresar sus opiniones incluso antes de la Sesión Especial por medio de los exámenes de fin de decenio nacionales, donde se indican los progresos alcanzados en el cumplimiento de las metas de la Cumbre Mundial en favor de la Infancia. Miles de niños y niñas contribuyeron a estos exámenes en más de 135 países y territorios en 2000 y 2001. En estos análisis exigieron que se escucharan sus opiniones.
Los niños en las niñas han expresado también sus exigencias por medio de encuestas de opinión en varias regiones del mundo y en la página Web La Juventud Opina.
En 2003, la principal publicación del UNICEF, el Estado Mundial de la Infancia, estuvo dedicada al tema de la participación infantil y ofreció ejemplos de participación significativa de la infancia en todas las partes del mundo.
Los medios de difusión son también una vía importante para que los niños expresen sus opiniones. El proyecto MAGIC, (siglas en inglés de "Actividades con los medios de comunicación y buenas ideas por, con y para los niños"), es una página en línea creada por el UNICEF con apoyo del gobierno de Noruega para promover medidas prácticas destinadas a alentar la participación de la niñez en los medios de comunicación.
Un ejemplo de participación infantil en los medios de comunicación se produce todos los años el segundo domingo de cada mes de diciembre, cuando miles de emisoras de televisión y radio permiten que los niños expresen sus esperanzas, sus sueños y sus necesidades, como reporteros, guionistas, presentadores y productores de programas durante el Día Internacional de Radio y Televisión en favor de los Niños.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Refranys

A classe de Comunicació oral, escrita i digital avui hem parlat dels refranys:

- Qui llengua té,
a Roma va

- Parlant,
la gent s'entén

- Qui s'espera,
es desespera

- Tal faras,
tal trobaras

- Sense menjar,
no es pot viure

- Qui presum,
té el cap ple de fum

- Geni i figura,
fins a la sepultura

- Qui menha sopes,
se les pensa totes

- Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té el seny gaire aixent

- Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura

- Març ventós i abril plujós,
tornen l'home rabiós

- Qui no s'arrisca,
no pisca

- Qui t'entengui,
que et compri

- Qui vol presumir,
ha de petir

- No hi ha any,
sense refrany

Tot seguit hem fet les nostres pròpies creacions:


- Qui vol presumir,
se les pensa totes

- Qui s'espera,
no pisca

- Geni i figura,
tornen l'home rabiós

- Dins del pot petit,
no es pot viure

- Parlant,
sense refrany

- Qui canta a la taula i es pixa al llit,
té el cap ple de fum

- Qui t'entengui,
té el cap ple de fum

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Misteri

"Després de trucar-lo vàries vegades i veure que no obtenia resposta, vaig decidir anar fins a casa seva. Efectivament, el Manel era a casa i no estava sol. El gos negre l'acompanyaba. Em va explicar que després d'haver-lo seguir uns quants dies, no va tenir més remei que adoptar-lo, i que pel que havia estat observant, no era un gos normal. Els dos amics van estar gran part de la tarda parlant i definitivament van decidir que, després de resoldre la història de l'adopció d'en Sergi, anirien a la masia amb el gos ja que creiem que els podria ajudar. "

Aquest fragment, és la meva aportació a la web de "misteri" (http://misteri.wikispaces.com/)

dijous, 22 d’octubre del 2009

POESIES AMB SUC

Comptalla

Punt dolç,
sucre en pols,
dos, tres,
vint-i-tres,
vint-i-tres ferreters
mengen dolços pels carrers,
pels carrers de massapà,
amb magranes a la mà.
Amb aquesta mala cara
t'ha tocat parar!


Helena Vidal



Aquesta poesia, la vam recitar l'Anna Iniesta i jo a classe de Comunicació oral, escrita i digital .
Les dues ens haviem après la mateixa poesia així que vam decidir sortir juntes a recitar.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Opinió sobre el projecte "Escola 2.0"

Després de fer el treball de la blogosfera, a partir de l'article de Jordi Adell( http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2009/09/06/la-escuela-20-en-cataluna-%C2%BFy-la-didactica/ ), exposo l'opinió de cinc noies alumnes de primer curs de magisteri infantil.


1. Tot i que els mestres hagin de fer cursets creiem que no estan lo suficientment preparats ara mateix per impartir classes amb aquesta tecnologia tant nova i amb una metodologia tant diferent a la dels darrers anys.

2. La substitució d’un llibre o enciclopèdia per una recerca a la viquipèdia o al google, reconeixem que ens facilita la feina però que a la vegada perdem valors tradicionals. Aquests valors si als infants des de petits no se’ls implanten creixen amb un desconeixement al complert dels valors fonamentals que la informàtica i les noves tecnologies no poden aportar.

3. La relació alumne - professor passa a un segon pla, la relació és més freda ja que l’alumne durant les hores de classe resoldrà la majoria de problemes i dubtes mitjançant la recerca per Internet sense cap contacte directe amb el mestre.

4. I si l’ordinador s’espatlla, qui es fa responsable? L’escola? Els pares? El govern central? No s’ha tingut en compte que econòmicament no tothom es pot permetre segons quines coses.

5. La cal·ligrafia deixa de ser important? Després de molts anys d’insistència amb el tema, ens nens passaran a teclejar en comptes d’escriure amb un bolígraf o un llapis? A més a més, ortogràficament no s’aprèn el mateix. Amb un bolígraf , aprens de les faltes que tu fas, ja que hi ha alguna persona que te les corregeix i t’explica el perquè d’aquell error i com corregir-lo, mentre que si tu escrius al Word, ell mateix et corregeix les faltes sense donar-te cap explicació del perquè aquella paraula està incorrectament escrita.

6, Per no deixar de banda el tema de la vista; tantes hores davant d’aquell aparell son bones per als nens? S’ha demanat opinió als pares i alumnes dels centres on s’ha establert aquesta iniciativa? Són ells els principals protagonistes i les opinions estan totalment en desacord amb el nou projecte.

Per tant, creiem que el millor seria fer primer una innovació pedagògica per més endavant continuar amb la tecnològica.
Estem d’acord amb el progrés tecnològic que ja fa anys que va cada vegada millor, però no amb l’abús d’aquestes tecnologies i menys a segons quins grups d’edat.

Treball blocosfera. El projecte escola 2.0

El tema triat per aquest treball ha estat l'implantació de les noves teconologies a les escoles, és a dir, el projecte "Escola 2.0".


A partir del bloc del Jordi Adell,( http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2009/09/06/la-escuela-20-en-cataluna-%C2%BFy-la-didactica/) hem decidit ampliar la seva informació amb un vídeo, enquestes realitzades a pares i mares i diferents articles. Personalment, us presento aquest article, publicat per Javier Palazón, el 4 d'Octubre de 2009, que tracta sobre el model educatiu basat en la utilització de les noves tecnologíes a les escoles, les seves qualitats i els seus defectes.



REPORTAJE: TECNOLOGÍA
La clase se sube a lo digital




JAVIER PALAZÓN 04/10/2009



Ordenadores en lugar de libretas y pizarras interactivas donde antes había tiza. Un modelo educativo basado en la utilización de las nuevas tecnologías da los primeros pasos en las aulas españolas. Más que una revolución, una necesidad.

Sería injusto pensar que en España no se ha hecho nada respecto a la tecnología aplicada a la educación. La penetración de las Tecnologías de la Información y el Conocimiento (TIC) en los colegios empieza a ser una realidad: alumnos que estudian con un Tablet PC o un miniportátil, profesores que imparten sus clases a través de una PDI, el uso de Internet para buscar información… Desde el Ministerio de Educación afirman que nos encontramos ante toda una revolución: “Si el primer hito fue la educación gratuita y obligatoria hasta los 16 años, ahora estamos ante el otro gran hito destinado a transformar la enseñanza en España: la introducción de las nuevas tecnologías dentro del aula, que significa que hay que empezar a enseñar de otra manera y, por tanto, a aprender de otra manera”, dice Eva Almunia, secretaria de Estado de Educación y Formación Profesional.
Más que una revolución, otros prefieren considerarlo una necesidad capital: “¿Por qué hay que utilizar las TIC en las aulas? Porque en una sociedad en la que la tecnología está en todas partes, los alumnos deben adquirir sus propios conocimientos digitales, y esto es como montar en bicicleta: o tienes bicicleta o nunca aprendes”, explica Pere Marqués, profesor del Departamento de Pedagogía Aplicada de la Facultad de Ciencias de la Educación de la Universidad Autónoma de Barcelona.

El programa Escuela 2.0 contempla la entrega de ordenadores portátiles a los alumnos de centros públicos y concertados desde 5º de primaria hasta 4º de ESO. Se empezó en septiembre con los de 5º de primaria en algunos centros piloto, y se generalizará a lo largo del curso. Además de la progresiva dotación de otras herramientas como pizarras digitales, proyectores o la infraestructura necesaria para acceder a Internet en las aulas. “Los alumnos aprenderán a manejar un ordenador, a escribir en una pizarra electrónica y a navegar por Internet. No todo lo que está en la Red vale la pena, pero sí ofrece muchas cosas que son muy interesantes para su aprendizaje”, apunta Almunia. El programa está financiado a medias entre el Gobierno y las comunidades autónomas. Algunas llevan tiempo invirtiendo en tecnología, como Extremadura o el País Vasco. Otras han empezado después.

Todo parece indicar que la escuela 2.0 está destinada a convertirse en un revulsivo. Sin embargo, junto al apoyo de las instituciones, hay dos elementos imprescindibles para su éxito: la implicación del profesorado y el desarrollo de contenidos digitales específicos para los soportes que sustituirán o complementarán al tradicional libro de texto. “El profesor es la clave de todo”, subraya Sandrine Roux, responsable de desarrollo de negocio del fabricante de pizarras Mimio. Por un lado, porque su mayor o menor entusiasmo y predisposición es vital para que los alumnos conozcan las bondades de emplear un portátil o recibir sus materias a través de una PDI. Por otro, por la necesaria formación que debe recibir para que pueda dar el salto en la utilización de las TIC. “Si los que tienen que guiar hacia la escuela 2.0 no disfrutan de una formación adecuada, esto no va a funcionar jamás”, enfatiza José Manuel García, profesor y coordinador TIC del colegio
Montserrat-Fuhem.

“En el siglo XXI, el profesor no puede tener los mismos roles que uno del siglo XVIII, como está sucediendo todavía en muchos colegios”, asegura García. Roux rompe una lanza a favor de los docentes: “Se encuentran perdidos porque la oferta tecnológica es muy grande y desean evaluar todos los productos, pero también demandan un asesoramiento muy fuerte, y no sólo a nivel tecnológico, sino sobre cómo adaptar las TIC a sus necesidades pedagógicas con el objetivo de involucrar a los alumnos”.

Pero no sólo de portátiles vive la escuela 2.0. Si hay un dispositivo considerado referencia imprescindible para explicar el nuevo modelo de educación, es la pizarra digital interactiva. “Un instrumento capaz de ofrecer cualquier información que le pidamos al tiempo que permite que los alumnos muestren lo que han hecho y lo compartan con el resto. Ya no sólo corrige el profesor, sino toda la clase, al ser un elemento mucho más ágil que la pizarra tradicional. El conocimiento es, por tanto, compartido”, afirma Marqués.


Un estudio del Instituto de Técnicas Educativas de la Confederación Española de Centros de Enseñanza (CECE, patronal de centros privados) del mes de marzo señalaba que el 27% de sus centros ya dispone de al menos una PDI destinada a sustituir a la pizarra de tiza, que representa el mayor símbolo del modelo de enseñanza tradicional. Pero ¿qué es una pizarra digital? ¿Cómo funciona? Y la pregunta clave: ¿por qué es tan importante? “Básicamente, es una prolongación del PC, pero llevada a la superficie de la pizarra, de forma que lo que vemos en el monitor aparece ahora en grande gracias a un proyector”, explica Stephen B. England, director de StudyPLAN, compañía especializada en equipamiento digital para la educación y distribuidor de la pizarra digital eBeam.


Con una PDI es posible navegar por Internet delante de los alumnos para mostrar todo tipo de recursos educativos online, así como interactuar con contenidos desarrollados específicamente para la pizarra y que suelen estar dotados de componentes multimedia. Así, para explicar los diferentes elementos de un templo griego en una clase de historia del arte, el profesor puede buscar en Internet una imagen, congelarla y, sobre ella, escribir con el dedo o con un lápiz electrónico el nombre de sus diferentes componentes utilizando los colores y los grosores que desee. Una vez finalizada la clase guarda el resultado en un archivo para continuar al día siguiente o, incluso, enviarlo por correo electrónico a aquellos alumnos que no hayan podido asistir. Las posibilidades son infinitas.


“Gracias a sus opciones de captar y proyectar información, aporta mayor dinamismo e interés en el proceso de aprendizaje, al tiempo que ofrece una gran libertad en la preparación y adaptación de contenidos”, apunta Roux. El empleo de la tecnología motiva a los alumnos. Un estudio de la Universidad Autónoma de Barcelona, realizado a 374 profesores de 51 centros, concluye que el uso de pizarras digitales aumenta el tiempo de atención de los niños y su entusiasmo cuando se utilizan como apoyo a las explicaciones, para hacer búsquedas en Internet o corregir ejercicios.


¿Mejoran los resultados?
Ésta es una de las preguntas que ha suscitado la utilización de las TIC en la comunidad educativa. Según la Fundación Telefónica, el 57,3% de los profesores cree que mejoran la calidad del aprendizaje, frente al 6,9% que se muestra en desacuerdo. Además, el 30,3% opina que quienes las utilizan mejoran sus resultados escolares. Asociaciones de padres y sindicatos subrayan la importancia de formar al profesorado y luchar contra otros problemas como el abandono escolar. “Seguimos con un 30% de fracaso escolar al final de la enseñanza obligatoria. Sin las TIC ya hemos hecho todo lo que se nos ha ocurrido en las aulas. Así que ¿por qué no intentarlo?”, se pregunta Pere Marqués.


Enllaços on trobare més informació:
http://ainars91.blogspot.com/

http://annainiesta.blogspot.com/

http://andrearo1k.blogspot.com/

http://iria272.blogspot.com/

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Ser mestre d'amor, JOAN SALVAT-PAPASSEIT

L'altre dia, vàrem treballar a classe un poema de Joan Salvat-Papasseit. M'agradaria compartir el següent poema, del mateix autor.

Ser mestre d'amor
Ser mestre d'amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l'aprenenta em tira.
De dir la lliçó
tota ella s'afina
ja sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la llicó es sabia.
Qui és mestre d'amor
del guany ja pot viure
Joan Salvat-Papasseit

dissabte, 17 d’octubre del 2009

La cançó de l'amistat

L'AMISTAT

Si la margarida
fos molt eixerida
seria molt amiga
de la formiga

si l’escarabat
fos un cap pelat
seria molt amic
d’un mosquit

Si tots fóssim amics
seria divertit
podríem fer un gran crit (aaaaaaaaaaa!)
a l’hora de partir.
Si un elefant
no fos tan gran
seria un bon company
del cigne de l’estany.

Si una viola
mengés tota sola
seria l’enveja
de tota l’escola.

Si tots fóssim amics
seria divertit
podríem fer un gran crit (aaaaaaaaaaa!)
a l’hora de partir.

divendres, 16 d’octubre del 2009

CANÇÓ DE SALTAR A CORDA

Cançó de saltar corda

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.


Maria Mercè Marçal

dijous, 15 d’octubre del 2009

GIMP

Després d'ensenyar-nos el funcionament del GIMP, programa que serveix per tractar imatges, ens han propossat una pràctica per demostrar el que hem après a classe. La pràctica consisteix en extreure, d'una fotografia original, tres imatges a partir d'aquesta: un fragment de la foto original, reduir el nombre de píxels de la imatge sencera i extreure un element de la fotografia.


IMATGE ORIGINAL






FRAGMENT DE LA IMATGE ORIGINAL:

Per extreure un fragment de la imatge original amb el programa GIMP, he utilitzat l'opció de "selección de rectángulos" i seguidament "recortar la selección". Aquestes eines m'han permès retallar la fotografia.




IMATGE AMB MENOR NOMBRE DE PÍXELS

L'eina que em permetrà reduir el nombre de píxels la trobarem a "imagen" i a l'opció "escalar la imagen". Seguidament ens apareixerà una finestre des de la qual podrem modificar el nombre de píxels de la imatge i ens oferirà altres opcions.






IMATGE SENSE ALGÚN ELEMENT


L'últim exercici consisteix en treure algún element de la imatge original.

He decidit treure el símbol d'interrogació que podíem trobar a la part dreta de la fotografía. Per fer-ho, primer he seleccionat l'element. Seguidament, per aconseguir els colors de la fotografia, he utilitzat l'eina "recoge-color" i finalment he utilitzat el pinzell per pintar l'element que volia treure.












dimecres, 14 d’octubre del 2009

Les tres velletes

La Roser, en una de les sessions de Comunicació oral, escrita i digital, ens va explicar la història de tres velletes que fan que les històries arribin arreu del món. Hem vist com a partir de les històries podem arribar a la gent.

El conte de les tres velletes
L'oïda, la memòria i la veu
.
L'oïda, la memòria i la veu són tres velletes que fan córrer històries arreu del món. Aquestes tres es passegen muntades a cavall ja que d'aquesta forma no es cansen tant i aconsegueixen viatjar més ràpid que el pensament.
L'oïda és la primear que se'n va a treballar. Aquesta és molt tímida i mandrosa, ja que treballa quan vol i es deixa portar per uns estímuls que de vegades actúen inconscientment. Vergonyosa i una mica mal educada, l'oïda però no podria treballar sense la velleta memòria.
La memòria, aprofita alguns dons de l'oïda, aquells que li criden l'atenció i són capaços de sorprendre-la. La memòria, és molt familiar i no surt mai de casa ja que no li agrada ensenyar-se. Però tampoc té la necessitat de fer-ho ja que la veu ho fa per ella. La memòria i l'oïda són el nostre magatzem.
La veu és la més exterior de totes tres encara que és la que surt més tard de casa per poder expressar tot allò que hem escoltat, guardat i que volem dir mirjançant el llenguatge. S'encarrega de comunicar-se amb els altres.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

El mundo dice "Sí" por la infancia

El mundo dice "Sí" por la infancia

El apoyo a las actividades para promover los derechos de la infancia resuena en todas partes. En solamente un año, desde abril de 2001 hasta mayo de 2002, alrededor de 95 millones de personas en más de 190 países comprometieron su apoyo a la campaña "Decir sí por los niños y las niñas", y apoyaron 10 imperativos para la niñez: poner a los niños siempre primero; erradicar la pobreza: invertir en la infancia; no permitir que ningún niño quede postergado; cuidar de todos los niños; educar a todos los niños; proteger a los niños de la violencia y la explotación; proteger a los niños de la guerra; luchar contra el VIH/SIDA; escuchar a los niños y asegurar su participación; proteger a la Tierra para los niños. El ex presidente de Sudáfrica Nelson Mandela, un reconocido activista humanitario, presentó en mayo de 2002 los compromisos recopilados ante la Sesión Especial de la Asamblea General de las Naciones Unidas en favor de la Infancia.
La campaña Decir Sí por los niños y las niñas fue promovida por el Movimiento Mundial en favor de la Infancia. Según el Libro de récords mundiales Guinness, fue la mayor petición de apoyo jamás realizada en todo el mundo.

Extret de: http://www.unicef.org/spanish/why/why_sayyes.html


dijous, 8 d’octubre del 2009

Apunts de classe. Els Wikis i la Viquipèdia

Aquesta setmana, a classe de TIC, hem estat parlant sobre els Wikis i la Viquipèdia.

Els WIKIS són pàgines web que serveixen per intercanviar informació, dissenyades per un treball col·laboratiu. Qualsevol usuari pot editar-les, és a dir, els usuaris són editors, redactors.

- Els Wikis i els seus valors pedagògics:

1. Són democràtics: permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web.
2. Incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització.
3. La tecnologia Wiki promou l'escriptura: el format hipertext simplificat dels wikis permet concentrar-se en el contingut textual, és a dir en el procés d'escriure.
4. Faciliten l'autoria distribuïda de documents públics.
5. Amplifiquen la interacció: amb ells es recuperen alguns dels trets del llenguatge oral i escrit.
6. Promouen la negociació i eduquen en el debat obert.
7. Faciliten l'edició col·laborativa i oberta.
8. Generen patrimoni cultural col·lectiu durable.
9. Promouen el voluntariat.
10. Fomenten l'ètica de la participació positiva a les comunitats wiki.

La VIQUIPÈDIA és un lloc web que conté una enciclopèdia col·lectiva ja que tothom pot aportar informació, és a dir, els seus contingut han estat redactats per usuaris d'arreu del món. Els articles publicats poden ser editats o reescrits per qualsevols altre persona però tenint en conte que a l'hora d'escriure s'ha de fer de forma consensuada, per això la viquipèdia conté un manual: El llibre d'estil. En ell hi trobem les normes que hem de seguir si volem redactar qualsevol document.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

REVISTA EDUCATIVA: Guix d'Infantil


Revista
Guix d'Infantil: [Barcelona] (2009), núm. 49

TOMÉ, AMPARO. "Stop a l'statu quo sexista escolar" Guix d'Infantil (2009), núm. 49, p. 35-39



Llengua en què es publica
Català

Contingut i seccions de la revista
La revista es classifica en diferents apartats, en ella podem trobar-hi articles, intercanvi d'experiències, reflexions, idees i opinions, una secció informativa i una secció d'humor. Hi participen mestres, psicòlegs, pares i mares, la qual cosa ens permet veure diferents punts de vista sobre diversos temes.

Interès pel seminari
La revista escollida pel seminari tracta notícies d'actualitat, el dia a dia a les escoles sobre l'educació de 0 a 6 anys. L'article proposat creiem que es molt interessant pel seminari ja que actualment les condicions per educar de forma sexista són presents a les escoles.

Resum
Aquest article tracte principalment sobre la possibilitat d'educar igual els nens i les nenes. Actualment les condicions per educar de forma sexista són presents en escoles bressol i d'educació infantil. "A qui interessa que els infants continuïn aprenent que els nens són més forts, valents i agressius que les nenes?" "Per què continuem atribuint la bellesa, la neteja i l'ordre a la feminitat?" Per respondre aquestes preguntes i moltes d'altres que trobem al llarg de l'article, l'autor proposa cinc passos per posar fi a aqesta situació incloent diferents exemples:
1. Definició dels objectius principals, és a dir, fomentar la igualtat entre homes i dones.
2. Anàlisi i observació de la realitat, investigar a fons l'estructura de gènere de l'educació infantil.
3. Recerca de causes i planificació d'accions detallades d'igualtat de gènere. Un eixamplament de les oportunitats entre nens i nenes per desenvolupar-se i actuar.
4. Execució, desenvolupar i posar en pràctica els objectius plantejats anteriorment.
5. Avaluar els objectius d'igualtat de gènere per comprovar si s'han aconseguit els resultats esperats.
A partir d'aquests procés podem veure la funció social de l'educació i els mètodes que poden utilitzar els mestres per millorar.




dissabte, 3 d’octubre del 2009

Apunts de classe. Els blocs

- Podem definir els blocs com a pàgina web on podem penjar i editar diversa informació i crear diverses versions de la mateixa notícia a diferents audiencies en forma d'entrades, les quals són editades en ordre cronològic.
- És una eina que permet que qualsevol pugui ser reporter i editor sense cap cost, donant a gent com nosaltres el poder dels mitjans de comunicació.
- A través dels blocs podem fer relacions amb els lectors. D'aquesta forma crerem una comunitat blogger, on podrem compartir interessos, crear debats, intercanviar i recomenar,etc. Existeix doncs, una interacció externa amb els visitants a través dels comentaris.
- Els blocs a les escoles faciliten la comunicació ja que permeten compartir informació amb els pares dels alumnes i amb els altres professors.

divendres, 25 de setembre del 2009

El conte d'en Corneli

A classe de Comunicació oral, escrita i digital ens han explicat una part del conte d'en Corneli, un cocodril diferent. Just en un dels moments més intrigants de la història, apunt d'arribar al final, la Roser ha deixat d'explicar el conte i ens ha proposat dos exercicis diferents.



1. Escriure un fragment personalitzat del conte d'en Corneli:

En Corneli, després de veure als tres cocodrils petits, amb gran semblança a ell quan era petit, no sap que fer. No sap si mirar cap al futur i tirar endavant la seva aventura o quedar-se per a ensenyar als petits tot allò que podrien apendre, demostrant així als altres cocodrils que amb esforç i ganes tot es pot aconseguir.

En Corneli necessita pensar: - Què he de fer, quedar-me i arriesgar-me per a ensenyar-lis que ells poden aconseguir moltíssimes coses? O...marxo? - es diu a ell mateix amb preocupació.



2. Final de la història d'en Corneli:

El pobre cocodril no sap que ha de fer. Poc a poc el sol va marxant i a mesura que el cel enfosqueix les ideen d'en Corneli es van aclarint. Finalment decideix marxar però no sense dir abans les seves últimes paraules. Així doncs, es dirigeix tot decidit cap als tres petits cocodrils: - me'n vaig petits, però no penseu que marxo per cobardia o per rencor, marxo per poder apendre tot allò que els altres estiguin disposats a ensenyar-me. D'aquí un temps tornaré i aleshores us ensenyaré tot el que sou capaços de fer. Junts demostrarem que qui lluita i es proposa qualsevol objectiu pot aconseguir-lo. No és un adeu per sempre, és més aviat un "fins després"- i tot orgullós de les seves paraules i la seva decisió, i sense cap por a que li impadeixin tirar endavant, en Corneli s'endinsa cap a la seva nova aventura.

dissabte, 19 de setembre del 2009

Exercici pràctic: Interactivitat



- Els ordinadors eren bàsicament màquines per fer càlculs però, gràcies a la qualitat que han anat assolint són a més a més màquines per a comunicar-nos.


- El ratolí és un dispositiu que permet una comunicació interactiva, una comunicació d'anada i de tornada a partir de grafismes i símbols visuals.


- El CD-ROM, un dels primers programes interactius descobert durant els anys 90, és un soport capaç d'emmagatzemar una quantitat raonable d'imatges i música.

- La interacció té propòsits educatius i lúdics però també socials i comercials.

Per què he creat un blog?

La meva intenció, a partir d'aquest blog, és mostrar tots els exercicis i treballs proposats a classe.

Intercanviar i compartir informació, opinions i els nous coneixements adquirits.
 
Creative Commons License
obra està subjecte a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons